És una malaltia que va acompanyada per l’estat d’ànim baix de manera persistent, manca de plaer, manca d’interès per gairebé tot, tristesa, plor freqüent, etc.

Molts símptomes de la depressió també es manifesten per alteracions de les funcions de l’organisme i insomni o excés de son, pèrdua de gana, pèrdua del desig sexual, problemes de concentració, de memòria, alentiment o agitació motriu, cansament, etc.

D’altres símptomes més de tipus mental, serien les indecisions, idees de mort, sensació d’inutilitat, baix autoconcepte, visió de futur derrotista, por al fracàs, percepció de ruïna, etc.

Sovint l’ansietat sol acompanyar els trastorns depressius.

Hi ha diversos tipus de depressions, les més habituals serien les de tipus, endògen (sense un clar desencadenant) o depressió reactiva (degut a un desencadenant, com la pèrdua de treball, mort de persones importants, separacions de parella, emigració, problemes econòmics,...).

Hi ha diferents tipus d’ansietat:

Ansietat generalitzada: preocupacions i ansietat excessives, amb dificultats per a controlar-la. La impaciència, dificultats de concentració, irritabilitat, impulsivitat, alteracions de la son, solen acompanyar aquest trastorn.

Crisis d’angoixa (atac de pànic): aparició sobtada de símptomes d’ansietat, amb molta por, palpitacions, sudoració, sensació d’ofec, opressió al pit, inestabilitat, mareig, por a morir o tornar-se boig, calfreds, sensació de no controlar,... Com a conseqüència de l’aparició de les crisis d’angoixa, solen aparèixer d’altres trastorns associats, com les fòbies: a anar a llocs concorreguts (cinemes, restaurants, festes, sortir al carrer,...), o a situacions específiques (conduir, anar en avió, tren, etc.) per la creença de no poder controlar la situació en cas de crisi.

Fòbies: temor excessiu i persistent que apareix davant d’una situació o objecte. L’ansietat s’apodera de la persona podent anar associada a una crisi d’angoixa. Hi ha molts tipus de fòbies, com les simples, amb un temor relacionat amb una situació o objecte concret (exemple: a volar, a insectes, a gossos, a la sang, als ascensors, a la foscor,...). Si la fòbia és fruit d’una situació pública, s’anomena social (menjar en un restaurant, parlar en públic,...). L’agorafòbia seria la por als espais fora de la llar on la sensació de no poder escapar-se és elevada (places i carrers, mercats, fer cua al supermercat, anar en cotxe per l’autopista, etc.). Les fòbies poden aïllar la persona i retallar-li capacitats, interferint la vida diària de manera molt rellevant.

Trastorn obsessiu-compulsiu: pensaments repetitius i molt ansiògens. La persona intenta controlar sense èxit aquest tipus de pensaments. La tipologia de pensament és molt variada, però sol ser monotemàtica (por a infectar-se, por a malalties específiques, pensaments associats a la sexualitat, a la imatge personal, a la perfecció,...). Les compulsions serien actes repetitius que volen servir per fer disminuir l’ansietat (ex.: rentar-se reiteradament les mans, comptar, revisar moltes vegades les coses, netejar contínuament, etc.). Tant les obsessions com les compulsions poden arribar a impedir portar una vida regular i dominar a la persona al no poder descansar mentalment.

Conducta irreflexiva, reactiva, fruit de la impaciència o de manca de planificació. Les causes poden ser múltiples; per una afectació de la personalitat, trastorn neurològic, consum de substàncies, manca d’autocontrol, etc. Generalment les reaccions posteriors de la persona solen ser de penediment, vergonya, sentiment de culpa, etc.

La por a situacions desconegudes, per percepció de perill o vergonya solen ser habituals entre les persones tímides. La creença de no ser ben valorats, acceptats o criticats pot fer que en situacions extremes, la persona tímida s’aïlli i no sàpiga contactar amb d’altres persones. Habitualment manifesten una baixa percepció de sí mateixes, amb molta exigència i perfeccionisme. No volen fer el ridícul, tenen por a equivocar-se i a ser criticats.